Fer Silenci

A classe de COED hem treballat per grup uns textos diferents. Al meu grup hem treballat un text que parla del silenci, de la importancia que té, i del poc valorat que se'l té. Us explicaré la sintesi del text perquè m'ha agradat molt. Feia temps que no reflexionava sobre alguna cosa així. Crec que és interessant les idees que et dona sobre el silenci: 

L’acte d’escoltar requereix la pràctica del silenci. 

No es necesita unicament un silenci fisic, sinó un silenci interior. El pitjor crit i el que més molesta és el que no se sent. No se sent amb les oïdes externes, però et col.lapsa la interioritat.

Per tant no és qüestió de callar, sinó de fer silenci. El silenci no és l’absència de paraules, és una creació interior. Aixó requereix una expulsió “d’impureses” que fan difícil parar atenció i escoltar a l’altre persona. Sovint les paraules de l’altre rebudes en la propia interioritat desperten records, sensacions. Quan pasa aixó deixem d’escoltar a l’altre. 

La veu de l’altre persona es va sentint , però realment no és escoltada. Passa a un segon pla. El receptor està ocupat en ell mateix.

Paraules, olors, gestos, referències directes o indirectes en el discurs de l’altre fan volar lluny la imaginació, i oblidem el que està dient. Aquesta sensació és provisional i en el moment menys pensat tornem a escoltar el qui ens parla, però ja em perdut el fil i no sabem de que està parlant. 

Fer silenci es posar la ment en blanc. Aquesta és una tasca realment difícil. Només es pot assolir a base de nuclis problemàtics que ens distreuen.  Tenim la sensació que la nostre ment no pot deixar de pensar. La ment vola d’aquí a allà i el torrent d’idees , de records , de pensaments i d’espectatives ens supera. Una paraula, un comentari, una narració poden captivar la nostre atenció. Aleshores perdem la seva argumentació, el fil del seu discurs. 

Per a poder escoltar l’altre i mostrar-li respecte , cal fer silenci centrant la ment totalment en les paraules de l’altre i evitant caure en la dispersió.  L’acte d’escoltar exigeix una ascètica mental, un domini de la facultat imaginativa i de la capacitat de fantasia. El silenci exterior és el punt de partida d’un viatge cap al silenci interior. 

Així que cal silenciar les veus de la ment i els crits del cor.

Aquí us mostro un video on parlen de fer silenci i de saber escoltar.